Nieto-Espinet, A.; Campanera. M. (2022). Survey on gender discrimination and sexual harassment in Catalan and French archaeology. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.7111169.

Des de fa diverses dècades, s'entrevista a les dones per a conèixer els obstacles als quals s'enfronten en les seves carreres acadèmiques. No obstant això, continua sent necessari mesurar l'impacte que la discriminació i la violència de gènere tenen en les seves carreres i les seves vides, i posar en relleu la responsabilitat de les institucions en la lluita contra aquestes males pràctiques.

En aquest document trobarà les enquestes originals que es van dissenyar especialment per a estudiar la situació particular de l'arqueologia, on la discriminació i l'assetjament sexual són fenòmens habituals, sobretot durant el treball de camp. La hipermobilidad i les condicions de treball cada vegada més precàries dificulten especialment la protecció i la prevenció d'aquestes agressions en l'àmbit de l'arqueologia. Hem integrat els coneixements de professionals de l'arqueologia, antropologia i sociologia per a oferir una perspectiva més àmplia i multidisciplinària sobre l'origen i la perpetuació d'aquestes males pràctiques.

Els llocs d'estudi són universitats, centres de recerca i empreses d'arqueologia privades de Catalunya i França. L'enquesta es va enviar directament a professionals, personal investigador i alumnat d'arqueologia, amb els quals contactem directament o a través d'altres persones de confiança. L'objectiu era garantir la fiabilitat i el rigor de les fonts d'informació. Els resultats d'aquest treball es van presentar per primera vegada en la 24a reunió anual de l'Associació Europea d'Arqueòlegs (EAA 2018, Barcelona) en forma de comunicació oral: Making visible gender discrimination in archaeology in times of neoliberal change.

La publicació d'aquest treball està disponible a Nieto-Espinet, A.; Campanera, M. (2022). "De la invisibilización a la impunidad. (Des)cifrando la discriminación de género y el acoso sexual en Arqueología". a Díaz-Andreu M, Torres Gomariz O, Zarzuela Gutiérrez, P (Eds.): Voces in Crescendo: del mutismo a la afonía en la historia, Publicacions de la Universitat d'Alacant, 315-337. Disponible a: http://hdl.handle.net/10045/128635.

Nieto-Espinet, A.; Campanera, M. (2022). "De la invisibilización a la impunidad. (Des)cifrando la discriminación de género y el acoso sexual en Arqueología". a Díaz-Andreu M, Torres Gomariz O, Zarzuela Gutiérrez, P (Eds.): Voces in Crescendo: del mutismo a la afonía en la historia, Publicacions de la Universitat d'Alacant, 315-337. Disponible a: http://hdl.handle.net/10045/128635.

El present estudi analitza la discriminació de gènere i l'assetjament sexual en arqueologia a Catalunya i França. Es pretén traslladar el debat del personal al polític, és a dir, d'una qüestió restringida a algunes arqueòlogues (personal) a un problema social i institucional d'ampli abast. A partir d'una enquesta detallada, s'analitza l'estat actual d'aquesta mena de violència i discriminació en tots dos territoris. Els resultats assenyalen quatre aspectes principals. Primer, que la discriminació de gènere i l'assetjament sexual es produeixen en tots els espais acadèmics i professionals, amb una major incidència en el context del treball de camp. Segon, que l'assetjament sexual té un major impacte en les dones joves (en les etapes inicials de la seva carrera). Tercer, que gairebé tots els agressors són homes en una posició jeràrquica superior. I, finalment, que les respostes institucionals continuen sent inapropiades i insuficients.

Voss, B. (2021). Using Public Health Interventions to Prevent Harassment in Archaeology.

Voss, B. (2021). Disrupting Cultures of Harassment in Archaeology: Social-Environmental and Trauma-Informed Approaches to Disciplinary Transformation. American Antiquity, 1-18. https://doi.org/10.1017/aaq.2021.19.

Aquest article és el segon d'una sèrie de dues parts que analitza les investigacions actuals sobre l'assetjament en arqueologia. Inclou tant estudis qualitatius com a quantitatius, junt amb narratives d'activistes i testimonis de sobrevivents, han establert que l'assetjament ocorre en arqueologia en tasses epidèmiques. Aquests estudis també han identificat patrons clau en l'assetjament dins de la disciplina arqueològica que apunten a possibles intervencions per prevenir-ho, donar suport a lxs sobrevivents i responsabilitzar a lxs perpetradors. Aquest article revisa cinc obstacles clau per al canvi en la cultura disciplinària de l'arqueologia: normalització, pràctiques excloents, confraternització, vigilància i obstacles per informar. S'utilitzen dos paradigmes de salut pública el model soci ambiental i els enfocaments basats en el trauma, per identificar les intervencions que es poden realitzar en tots els nivells de la pràctica arqueològica: individual, relacional, organitzacional, comunitari i social.

Voss, B. (2021). Documenting Cultures of Harassment in Archaeology: A Review and Analysis of Quantitative and Qualitative Research Studies. American Antiquity, 1-17. https://doi:10.1017/aaq.2020.118.

Aquest article és el primer d'una sèrie de dues parts que analitza les investigacions actuals sobre l'assetjament en arqueologia. L'assetjament ha donat forma a la disciplina arqueològica des de, almenys, finals del segle XIX. Des de la dècade de 1970, l'assetjament ha estat reconegut com a factor significatiu que afecta l'equitat de gènere en arqueologia. Investigacions qualitatives i qualitatives recents han comprovat que l'assetjament ocorre en tasses epidèmiques dins d'aquesta disciplina. Els i les arqueòlogues són assetjades principalment per altres arqueòlegs/es. L'assetjament ocorre no només en entorns de la recerca de camp, sinó també a les aules, laboratoris, museus, oficines i conferències. Si bé una major freqüència de dones són assetjades en arqueologia, tant homes com dones denuncien assetjament en tasses inquietament altes. Les persones de color, les del col·lectiu LGBTQIA+, no binàries i amb discapacitats també són assetjades de forma desproporcionada. Com es reflecteix a les mateixes experiències professionals de l'autora, l'assetjament crea una càrrega cognitiva per als sobrevivents i redueix l'accés a les oportunitats professionals, impactant directament en la diversitat dins de l'arqueologia. Afortunadament, existeixen intervencions polítiques basades en evidència que poden reduir l'assetjament i donar suport a les persones sobrevivents. Aquestes s'analitzen al segon article "Disrupting Cultures of Harassment in Archaeology".

Coto-Sarmiento, M., Delgado Anés, L., López Martínez, L., Martín Alonso, J., Pastor Pérez, A., Ruíz, A., & Yubero Gómez, M. (2020, February 11). Informe sobre el acoso sexual en arqueología (España). Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.3662763

Resultats de l’enquesta realitzada l’any 2018 sobre l’assetjament sexual en arqueologia a Espanya, en la qual van participar 358 persones (227 dones, 87 homes, 2 no binàries, 5 altres). El seu principal objectiu ha estat una crida d’atenció i trencar el silenci davant situacions que s’estan vivint per trobar-ne solucions i prevenir possibles casos en el futur. I també, destacar algunes de les situacions concretes que es viuen al camp de l’arqueologia vinculades a treballs com a les excavacions.

“Protocolo de ArkeoGazte para la prevención y actuación ante situaciones de acoso, abuso y agresiones sexuales o por razón de sexo“. Arkeogazte, 8 (2018). Monográfico: Arqueología, género, sexo y sexualidad.

El "Protocolo de Arkeogazte para la prevención y actuación ante situaciones de acoso, abusos y agresiones sexuales o por razón de sexo" neix com a resposta davant els diversos casos d'assetjament i abús sexuals per raó de sexe que s'han denunciat a l'àmbit de l'arqueologia tant dins de l'associació AskeoGazte, com en altres institucions i actes públics.