Categoría: Activitats

El llenguatge no és neutral ni secundari. El llenguatge és un reflex de la societat que l’utilitza i alhora influeix en les actituds, els comportaments i les percepcions socials de les persones que l’integren. El llenguatge vehicula el nostre pensament, l’organitza i estructura, incorporant-hi creences, valors, prejudicis i estereotips. La pràctica discriminatòria que implica l’ús sexista del llenguatge és un reflex del sexisme en la nostra societat. 

Com en altres àmbits, el llenguatge sexista que s’utilitza al món de la recerca no només contribueix al manteniment dels estereotips i dels rols de gènere tradicionals i invisibilitza la presència de les dones, sinó que també afavoreix la discriminació i la desigualtat d’oportunitats entre dones i homes. 

Assolir la plena igualtat de gènere en l’àmbit laboral implica dur a terme canvis a molts nivells, inclòs el llenguatge. Les nostres eleccions lingüístiques i l’ús que fem del llenguatge són també reflex del nostre posicionament en relació amb la igualtat entre dones i homes.   

El compromís de l’ICAC vers la igualtat entre dones i homes queda reflectit en el seu I Pla d’igualtat, la creació del Comitè dedicat a vetllar per la igualtat de gènere real i efectiva en tots els àmbits de l’Institut i la constitució de la Comissió Negociadora per a la realització d’una diagnosi qualitativa i quantitativa a nivell intern.    

Continuem treballant en matèria d’igualtat i aquest 8M volem celebrar-ho presentant-vos la “Guia de comunicació inclusiva i no sexista” creada per l’Institut de Ciències del Mar, a la qual ens hem adherit formalment, i que forma part de l’aplicació de les mesures previstes al II Pla d’Igualtat (2023-2026). 

La Guia pretén ser un instrument que contribueixi a l’ús de termes i expressions lliures de sexisme, superant un ús no inclusiu del llenguatge que invisibilitza i discrimina les dones. 

 La Guia s’estructura en sis capítols: 

1. Llenguatge i igualtat de gènere 
2. Recursos per a l’ús no sexista del llenguatge 
3. Comunicació inclusiva i no sexista a l’ICM 
4. La comunicació oral 
5. La comunicació visual 
6. Glossari de termes i guia d’alternatives per a l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge 

Aquí podeu consultar-la:  

• Guia de comunicació inclusiva i no sexista. Institut de Ciències del Mar, 2022. https://doi.org/10.20350%2FdigitalCSIC%2F14525   

Per una altra banda, us recomanem consultar la guia del Centre de Regulació Genòmica,  la qual contempla un context multilingüe i compta amb concrecions per l’ús de l’anglès. 

• Gender-incluive language. Centre de Regulació Genòmica, 2021. Disponible a: https://www.crg.eu/sites/default/files/crg/man-com-003_gender-inclusive_language.pdf 

Un any més, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) se suma a la campanya de sensibilització del Dia de la Dona Treballadora del 8 de març.

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l’àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica (Viquipèdia).

Des de l’ICAC ens adherim al Manifest del 8M del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, el proper dimecres, 15 de març a les 13 h, celebrarem una xerrada divulgativa sobre el paper de les dones en l’arqueologia, a càrrec de la Dra. Marga Sánchez, catedràtica de la Universidad de Granada i membre del projecte Past Women.

El compromís de l’ICAC vers la igualtat entre dones i homes queda reflectit en el seu I Pla d’igualtat, la creació del Comitè dedicat a vetllar per la igualtat de gènere real i efectiva en tots els àmbits de l’Institut i la constitució de la Comissió Negociadora per a la realització d’una diagnosi qualitativa i quantitativa a nivell intern.

Continuem treballant en matèria d’igualtat i aquest 8M volem celebrar-ho presentant-vos la Guia de comunicació inclusiva i no sexista creada per l’Institut de Ciències del Mar, a la qual ens hem adherit formalment, i que forma part de l’aplicació de les mesures previstes al II Pla d’Igualtat (2023-2026).

Coneixes les nostres referents?

Finalment, a partir del 8 de març, us compartim la llista de vídeos resultat de la campanya de sensibilització que vàrem iniciar l’11F i que ens ajuda a estendre el missatge que la lluita per la igualtat i la visibilitat de la dona en la ciència és un compromís que cal tenir present tot l’any.

Amb la campanya #LesNostresReferents, el Servei de Comunicació de l’ICAC ha elaborat una quinzena de vídeos protagonitzats per membres de l’Institut en què presenten arqueòlogues pioneres i referents per les seves aportacions científiques.

De gener a maig de 2022, personal i alumnat de 46 institucions científiques i universitats d’Europa van participar en l’enquesta UniSAFE que aborda les violències de gènere en el món acadèmic. És la major enquesta realitzada fins ara en l’Espai Europeu de Recerca, amb més de 42.000 respostes.

Una comprensió global de la violència de gènere

Una característica única d’aquesta enquesta és el seu enfocament holístic per a investigar les violències de gènere. L’enquesta es va centrar en captar les experiències de violència de gènere, ja sigui física, sexual, psicològica o econòmica, i les formes de violència de gènere virtual.

L’enquesta també va examinar les interseccions amb la situació individual de les persones enquestades, com la seva orientació sexual, edat, condició de minoria ètnica, discapacitat i mobilitat internacional, entre altres. Es van investigar també les conseqüències d’aquestes experiències per al benestar, la carrera i els estudis de les persones enquestades.

Dos de cada tres persones enquestades han patit violència de gènere

El 62% de les persones enquestades ha experimentat almenys una forma de violència de gènere des que va començar a treballar o estudiar en la seva institució.

Les dones (66%) i les persones no binàries (74%) són més propenses que els homes a experimentar totes les formes de violència de gènere, excepte la violència física que van indicar més persones no binàries i homes.

A més, les persones enquestades que s’identifiquen com LGBQ+ (68%), que declaren tenir una discapacitat o una malaltia crònica (72%) i els que pertanyen a un grup ètnic minoritari (69%) han tingut més probabilitats d’haver patit almenys un incident de violència de gènere, en comparació amb els que no s’identifiquen amb aquestes característiques.

Una de cada tres persones enquestades ha patit assetjament sexual

La violència psicològica és la forma de violència més freqüent (57%). A més, gairebé un/a de cada tres estudiants i personal afirma haver patit assetjament sexual en el seu centre (31%), mentre que el 6% de les persones enquestades ha sofert violència física i el 3% violència sexual. Una de cada deu persones enquestades afirma que el seu treball o els seus estudis s’han vist perjudicats per la violència econòmica.

Escassa notificació d’incidents de violència de gènere

Entre les persones enquestades que havien patit violència de gènere, només el 13% la va denunciar. Gairebé la meitat de les víctimes (47%) van explicar que no se sentien segures que el comportament fos prou greu com per a denunciar-lo. Una altra raó freqüent indicada pel 31% de les víctimes és que en el moment de l’incident no van identificar el comportament com un acte de violència.

Descarrega l’informe: https://unisafe-gbv.eu/wp-content/uploads/2022/11/UniSAFE-survey_prevalence-results_2022.pdf

El món de la ciència no és diferent de la resta de la societat. Darrerament s’han iniciat múltiples accions i iniciatives amb l’objectiu de donar espai a les persones que s’inclouen en els col·lectius LGTBIQA+. L’objectiu final és aconseguir que no calgui visibilitzar ningú per a què tothom se senti inclòs i amb les mateixes oportunitats en una organització.

A l’ICAC, des del Comitè d’igualtat, ens hem proposat començar a treballar en aquest objectiu. Volem continuar treballant i millorant la inclusió, la diversitat i la igualtat; a la comunitat de l’ICAC i a l’àmbit de la ciència i la recerca, en general. Per això, enguany ens sumem, per primera vegada, a la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQA+. I ho fem amb una xerrada divulgativa a càrrec de Kerman Calvo, investigador i coordinador de la Unitat de Diversitat Afectivo-Sexual i per Identitat de Gènere de la Universitat de Salamanca.

Els biaixos de gènere en la R+D+I és un vídeo produït per la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri, que vol acabar amb les barreres visibles i invisibles que troben les investigadores.

El seu objectiu és mostrar que existeixen biaixos inconscients de gènere que poden perjudicar-les en l’accés, la promoció i l’avaluació.

Mitjançant aquest projecte es busca fomentar entorns igualitaris, diversos i inclusius en totes les institucions en els quals es fa recerca.

Entrevista a Marta Flórez al programa de ràdio Toquem Pedra (16/02/2022) on explica en detall la proposta de l’ICAC per a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la CIència.

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer), la Regidoria d’Igualtat i drets civils de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, el seu Projecte Educatiu de Ciutat del Servei d’Educació i el Comitè d’Igualtat de l’ICAC vam organitzar diverses activitats adreçades a la ciutadania.

En aquest fòrum-debat es va abordar la problemàtica de l’imaginari científic i com visibilitzar a les investigadores que treballen en disciplines “poc científiques” com les Humanitats. L’acte va tenir lloc el 14 de febrer de 2022 i va comptar amb la participació de:

• Dra. Lídia Colomines (ICAC), recerca en arqueozoologia.
• Dra. Ana Pastor (GAPP-UB), recerca en arqueologia social i patrimoni cultural.
• Paloma Zarzuela (GAPP-UB), recerca en el rol de la dona en l’Arqueologia espanyola.
• Moderen: Óscar Esteban (tècnic d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) i la Dra. Marta Flórez (investigadora de l’ICAC).

Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des del Comitè d’Igualtat de l’ICAC hem organitzat una xerrada divulgativa, a càrrec de la investigadora Margarita Díaz-Andreu.

• “El proyecto ArqueólogAs: una visión histórica sobre la desigualdad de género en la profesión arqueològica”.
• Dimecres, 9 de març, a les 12 h (en línia)
• Enllaç a la sessió (no cal inscripció prèvia)

En aquesta presentació s’oferiran alguns dels resultats obtinguts en el projecte ArqueólogAs (ref. PID2019-110748GB-I00, UB) amb relació als orígens de la desigualtat de gènere que encara avui dia experimenten les dones en la professió arqueològica.

Margarita Díaz-Andreu (Premi Nacional Ramón Menéndez Pidal 2021) és professora ICREA a la Universitat de Barcelona. Des de les seves primeres publicacions (els anys noranta), ha enfocat la seva producció científica a la perspectiva de gènere i s’ha interessat també per la història de les dones en l’arqueologia.

Actualment, és investigadora principal del projecte Arqueólogas, a partir del qual està organitzant una pàgina web amb una secció anomenada “pioneres“, una compilació de biografies de dones nascudes en o abans de 1950 que van tenir un paper rellevant en l’àmbit de l’arqueologia. En el marc del projecte Arqueólogas, també, s’està coordinant la publicació (prevista per al 2022) d’un llibre sobre la història de les dones en l’arqueologia espanyola.

Aquesta és una iniciativa en el marc del desenvolupament de les accions del Pla d’Igualtat de l’ICAC i l’estratègia HRS4R del centre.

El nou Comitè d’Igualtat està format per (des de febrer de 2022):

• Lydia M. Gil González (representant dels serveis cientifico-tècnics)
• Lídia Colominas Barberà (representant del personal investigador)
• Alfredo Mayoral Pascual (representant del personal investigador)

Des del Comitè d’Igualtat seguirem treballant per la implementació del Pla d’acció per a la igualtat de gènere a l’ICAC, en el marc de l’estratègia HRS4R de l’Institut, i el seguiment del Protocol vers l’assetjament sexual.

Volem aprofitar aquest espai per agrair la dedicació i la feina feta pels membres sortints del Comitè: Jesús Carruesco i Maura Lerga.