El Comitè d’igualtat de l’ICAC ha presentat un pòster al Campus Gutenberg, un dels congressos de comunicació i divulgació científica més importants d’Espanya. Aquest esdeveniment, que es va celebrar el 18 i 19 de setembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, l’organitzen la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació la Caixa.
La campanya consta d’una sèrie de cartells que ens conviden a reflexionar sobre situacions diàries que podria haver viscut qualsevol persona i a preguntar-nos quins és el problema amb cada comportament.
Des del Comitè d’igualtat de l’ICAC hem decidit sumar-nos i compartirem els pòsters de forma setmanal, però trobar tots els pòsters de la campanya, de reutilització gratuïta, aquí.
Siguem respectuosxs i comencem una conversa saludable!
Això és discriminació per raó de gèner? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és assetjament sexual? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és assetjament sexual? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és assetjament sexual? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és discriminació per raó de gèner? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és discriminació per raó de gèner? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és discriminació per raó de gèner? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.Això és discriminació per raó de gèner? / Disseny de Salva Regàs/Ouyeah. CC BY.
L’exposició itinerant “Arqueosexisme” ha completat la seva itinerància, després de passar per sis dels CRAI de la URV, amb unes xifres de visitants molt bones.
El passat desembre de 2023 vam donar el tret de sortida a l’exposició itinerant “Arqueosexisme”, amb un acte d’inauguració al CRAI Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, amb la participació del director de l’ICAC-CERCA, Josep Maria Palet, i representants de la Unitat d’Igualtat, el CRAI i el Departament d’Història de la URV, col·laboradors del projecte.
Després de passar pel CRAI Campus Catalunya (del 5 de desembre de 2023 al 15 de gener de 2024), l’exposició “Archeosexisme” ha visitat el CRAI Campus Sescelades (del 29 de gener al 8 de febrer), el CRAI Campus Terres de l’Ebre (del 15 al 29 de febrer), el CRAI Campus Medicina (de l’11 al 21 de març), el CRAI Campus Bellisens (del 8 al 18 d’abril), i el CRAI Campus Baix Penedès (del 20 al 30 de maig).
Els resultats de la iniciativa han estat molt satisfactoris i han superat les expectatives de l’organització, liderada pel Comitè d’Igualtat de l’ICAC-CERCA (amb Lydia Gil, Lídia Colominas i Alfredo Mayoral). Amb una mitjana de 3.864 visites al dia, l’exposició ha rebut un total de 67.031 visitants!
Visitants
Dies d’exposició
Visitants/dia
CRAI Campus Catalunya
39.422
32
1.232
CRAI Campus Sescelades
6.231
9
692
CRAI Campus Terres de l’Ebre
1.950
7
279
CRAI Campus Medicina
12.632
12
1.053
CRAI Campus Bellisens
4.287
9
476
CRAI Campus Baix Penedés
2.509
19
132
Total
67.031
88
3.864
Després de la itinerància pels CRAI de la URV, l’exposició “Arqueosexisme” començarà a moure’s pel territori. La primera parada serà la Universitat de Lleida i, més endavant, s’exposarà a la Universitat Pompeu Fabra.
L’exposició itinerant “Arqueosexisme” va començar el seu recorregut al CRAI Campus Catalunya, el desembre de 2023. Foto: ICAC (CC 4.0).
L’exposició compta amb un conjunt de plafons que combinen textos (traduïts al català) i il·lustracions de diferents artistes per mostrar testimonis reals d’arqueòlogues que exposen la seva experiència i perspectiva al voltant del problema del sexisme en arqueologia, molt especialment en l’àmbit del treball de camp.
L’exposició original, creada a França per l’Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle, es va inaugurar la Maison de l’Archéologie et de l’Ethnologie (Nanterre, França) l’any 2019 i, des de llavors, ha itinerat per diverses institucions de França, Bèlgica, Suïssa i Estats Units. Ara, gràcies a la col·laboració de l’ICAC-CERCA amb la URV (des de la Unitat d’igualtat, el CRAI i el Departament d’Història i Història de l’Art) l’exposició “Arqueosexisme s’ha exposat per primer cop a Catalunya.
Des de l’ICAC-CERCA ens sumem a la celebració del Dia de l’Orgull LGBTIQ+
El Comitè d’Igualtat (Lídia Colominas, Lydia Gil i Alfredo Mayoral) organitza una xerrada de difusió sobre el plantejament i les accions del col·lectiu URVisibles per a donar més visibilitat al col·lectiu LGBTIQ+ a la universitat.
L’evidència científica demostra que obrir espais de reflexió i diàleg sobre la discriminació que pateix el col·lectiu LGBTIQ+ a la universitat contribueix a la prevenció d’aquestes situacions. A la vegada, contribueix a conscienciar de la gravetat de la situació a les persones que no formen part del col·lectiu i convertir-los així en persones aliades i upstanders.
Així, el naixement del col·lectiu URVisibles parteix d’aquesta premissa i ens proposa un procés de cocreació entre personal investigador, PTGAS i alumnat de la URV.
La xerrada serà el 27 de juny, a les 13 h. En línia i en obert!
Sense registre previ. Accedeix directament a la sessió (Teams, no cal compte Microsoft) en aquest enllaç: https://bit.ly/URVisibles
Inauguració de l’exposició itinerant “Arqueosexisme”
L’ICAC-CERCA, en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la URV, ha impulsat un projecte de sensibilització amb què han portat, per primer cop a Catalunya, l’exposició itinerant “Archeosexisme”, que van crear, a França, l’Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle el 2019.
L’exposició “Arqueosexisme” estarà itinerant per diferents CRAI de la URV des de desembre de 2023 a maig de 2024.
Després de passar pel CRAI del Campus Catalunya, l’exposició “Archeosexisme” visitarà els CRAI de Campus Sescelades, Campus Terres de l’Ebre, Medicina i Ciències de la Salut, Campus Bellisens, Campus Vila-seca i seu Baix Penedès.
Més endavant, el Comitè d’Igualtat de l’ICAC-CERCA, que està al darrera d’aquesta iniciativa, té la voluntat de portar l’exposició també a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, a la seu de la Institució CERCA a Barcelona i a diferents universitats catalanes. La primera parada serà la Universitat de Lleida.
L’exposició itinerant “Arqueosexisme” comença el seu recorregut al CRAI campus Catalunya, fins el 15 de gener de 2024. Foto: ICAC (CC 4.0).
La investigadora de la Universitat de Lleida, Ariadna Nieto, ha completat la presentació de l’exposició “Arqueosexisme” amb una xerrada sobre discriminació de gènere i l’assetjament sexual en arqueologia. Foto: ICAC (CC 4.0).
L’exposició “Arqueosexisme” fomenta la igualtat de gènere en el món de la recerca, alhora que promou la cultura científica.
Després, estudiants i assistents han pogut fer una visita guiada a l’exposició, que compta amb un conjunt de plafons que combinen textos (traduïts al català) i il·lustracions de diferents artistes per mostrar testimonis reals d’arqueòlogues que exposen la seva experiència i perspectiva al voltant del problema del sexisme en arqueologia, molt especialment en l’àmbit del treball de camp.
Un grup d’estudiants del Grau en Història de l’Art i Arqueologia de la URV han assistit a la presentació de l’exposició itinerant “Arqueosexisme”. Foto: ICAC (CC 4.0).
L’exposició es va inaugurar la Maison de l’Archéologie et de l’Ethnologie (Nanterre, França) l’any 2019 i, des de llavors, ha itinerat per diverses institucions de França, Bèlgica, Suïssa i Estats Units.
Ara, gràcies a la col·laboració de l’ICAC-CERCA amb la URV (des de la Unitat d’igualtat, el CRAI i el Departament d’Història i Història de l’Art) arriba per primer cop a Catalunya.
Han assistit a la inauguració representants de l’ICAC-CERCA i de les institucions col·laboradores. D’esquerra a dreta: Carme Montcusí, Gema Duarte, Lydia Gil, Alfredo Mayoral, Ariadna Nieto, Lídia Colominas, Virginia Miravé, Josep Maria Palet i Joaquín Ruiz de Arbulo. Foto: ICAC (CC 4.0).
Les dates d’exhibició de l’exposició als CRAI de la URV (del 5 de desembre de 2023 al 30 de maig de 2024) són:
CRAI campus Catalunya (Tarragona): 05/12/2023 – 15/01/2024
A l’ICAC volem continuar treballant i millorant la inclusió, diversitat i igualtat, i per això, per segon any consecutiu ens sumarem a la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQA+. I ho farem amb una xerrada divulgativa a càrrec de Moisés Fernández, investigador predoctoral del departament d’Història de l’Institut Europeu Universitari – Florència i cofundador de Maricorners (Congrés Internacional d’Estudis Interdisciplinaris LGTBIQ+ en castellà).
MariCorners: hacia la construcción de un espacioacadémicoqueer
Amb motiu de la cel·lebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (#11F2023), els investigadors i les investigadores de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han fet una campanya de sensibilització per visibilitzar a les seves arqueòlogues referents. En aquesta llista trobaràs els vídeos que s’han penjat per xarxes socials (instagram i twitter) durant el mes de febrer i fins al dia 8 de març.
11F2023 Josep Maria Macias: Gertrude Bell
11F2023 Valentina Pescini: Emilia Leale Anfossi i Virginia Chiappella
11F2023 Abel Gallego: Elisabeth Schmid
11F2023 Laura Galan: Esther Pérez Olmedo
11F2023 Alfredo Mayoral: Marie-Agnès Courty
11F2023 Lídia Colominas: Angela Von Den Driesch
11F2023 Alexandra Kriti: Angela Walker
11F2023 Josep Maria Puche: Carla Maria Amici
11F2023 Nazar Bulawka: Barbara Kaim
11F2023 Darío Herranz: Rosa Huguet
11F2023 Navjot Kour: Shanti Pappu
11F2023 Marie-Claire Savin: Caterina Albert
11F2023 Arnau Garcia Molsosa: Elinor Wight Gardner i Gertrude Caton-Thompson
El llenguatge no és neutral ni secundari. El llenguatge és un reflex de la societat que l’utilitza i alhora influeix en les actituds, els comportaments i les percepcions socials de les persones que l’integren. El llenguatge vehicula el nostre pensament, l’organitza i estructura, incorporant-hi creences, valors, prejudicis i estereotips. La pràctica discriminatòria que implica l’ús sexista del llenguatge és un reflex del sexisme en la nostra societat.
Com en altres àmbits, el llenguatge sexista que s’utilitza al món de la recerca no només contribueix al manteniment dels estereotips i dels rols de gènere tradicionals i invisibilitza la presència de les dones, sinó que també afavoreix la discriminació i la desigualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Assolir la plena igualtat de gènere en l’àmbit laboral implica dur a terme canvis a molts nivells, inclòs el llenguatge. Les nostres eleccions lingüístiques i l’ús que fem del llenguatge són també reflex del nostre posicionament en relació amb la igualtat entre dones i homes.
El compromís de l’ICAC vers la igualtat entre dones i homes queda reflectit en el seu I Pla d’igualtat, la creació del Comitè dedicat a vetllar per la igualtat de gènere real i efectiva en tots els àmbits de l’Institut i la constitució de la Comissió Negociadora per a la realització d’una diagnosi qualitativa i quantitativa a nivell intern.
Continuem treballant en matèria d’igualtat i aquest 8M volem celebrar-ho presentant-vos la “Guia de comunicació inclusiva i no sexista” creada per l’Institut de Ciències del Mar, a la qual ens hem adherit formalment, i que forma part de l’aplicació de les mesures previstes al II Pla d’Igualtat (2023-2026).
La Guia pretén ser un instrument que contribueixi a l’ús de termes i expressions lliures de sexisme, superant un ús no inclusiu del llenguatge que invisibilitza i discrimina les dones.
La Guia s’estructura en sis capítols:
Llenguatge i igualtat de gènere
Recursos per a l’ús no sexista del llenguatge
Comunicació inclusiva i no sexista a l’ICM
La comunicació oral
La comunicació visual
Glossari de termes i guia d’alternatives per a l’ús inclusiu i no sexista del llenguatge
Per una altra banda, us recomanem consultar la guia del Centre de Regulació Genòmica, la qual contempla un context multilingüe i compta amb concrecions per l’ús de l’anglès.
Un any més, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) se suma a la campanya de sensibilització del Dia de la Dona Treballadora del 8 de març.
El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per a reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, en l’àmbit laboral i, per tant, pel dret a la independència econòmica (Viquipèdia).
Des de l’ICAC ens adherim al Manifest del 8M del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, el proper dimecres, 15 de març a les 13 h, celebrarem una xerrada divulgativa sobre el paper de les dones en l’arqueologia, a càrrec de la Dra. Marga Sánchez, catedràtica de la Universidad de Granada i membre del projecte Past Women.
El compromís de l’ICAC vers la igualtat entre dones i homes queda reflectit en el seu I Pla d’igualtat, la creació del Comitè dedicat a vetllar per la igualtat de gènere real i efectiva en tots els àmbits de l’Institut i la constitució de la Comissió Negociadora per a la realització d’una diagnosi qualitativa i quantitativa a nivell intern.
Continuem treballant en matèria d’igualtat i aquest 8M volem celebrar-ho presentant-vos la Guia de comunicació inclusiva i no sexista creada per l’Institut de Ciències del Mar, a la qual ens hem adherit formalment, i que forma part de l’aplicació de les mesures previstes al II Pla d’Igualtat (2023-2026).
Coneixes les nostres referents?
Finalment, a partir del 8 de març, us compartim la llista de vídeos resultat de la campanya de sensibilització que vàrem iniciar l’11F i que ens ajuda a estendre el missatge que la lluita per la igualtat i la visibilitat de la dona en la ciència és un compromís que cal tenir present tot l’any.
Amb la campanya #LesNostresReferents, el Servei de Comunicació de l’ICAC ha elaborat una quinzena de vídeos protagonitzats per membres de l’Institut en què presenten arqueòlogues pioneres i referents per les seves aportacions científiques.
De gener a maig de 2022, personal i alumnat de 46 institucions científiques i universitats d’Europa van participar en l’enquesta UniSAFE que aborda les violències de gènere en el món acadèmic. És la major enquesta realitzada fins ara en l’Espai Europeu de Recerca, amb més de 42.000 respostes.
Una comprensió global de la violència de gènere
Una característica única d’aquesta enquesta és el seu enfocament holístic per a investigar les violències de gènere. L’enquesta es va centrar en captar les experiències de violència de gènere, ja sigui física, sexual, psicològica o econòmica, i les formes de violència de gènere virtual.
L’enquesta també va examinar les interseccions amb la situació individual de les persones enquestades, com la seva orientació sexual, edat, condició de minoria ètnica, discapacitat i mobilitat internacional, entre altres. Es van investigar també les conseqüències d’aquestes experiències per al benestar, la carrera i els estudis de les persones enquestades.
Dos de cada tres persones enquestades han patit violència de gènere
El 62% de les persones enquestades ha experimentat almenys una forma de violència de gènere des que va començar a treballar o estudiar en la seva institució.
Les dones (66%) i les persones no binàries (74%) són més propenses que els homes a experimentar totes les formes de violència de gènere, excepte la violència física que van indicar més persones no binàries i homes.
A més, les persones enquestades que s’identifiquen com LGBQ+ (68%), que declaren tenir una discapacitat o una malaltia crònica (72%) i els que pertanyen a un grup ètnic minoritari (69%) han tingut més probabilitats d’haver patit almenys un incident de violència de gènere, en comparació amb els que no s’identifiquen amb aquestes característiques.
Una de cada tres persones enquestades ha patit assetjament sexual
La violència psicològica és la forma de violència més freqüent (57%). A més, gairebé un/a de cada tres estudiants i personal afirma haver patit assetjament sexual en el seu centre (31%), mentre que el 6% de les persones enquestades ha sofert violència física i el 3% violència sexual. Una de cada deu persones enquestades afirma que el seu treball o els seus estudis s’han vist perjudicats per la violència econòmica.
Escassa notificació d’incidents de violència de gènere
Entre les persones enquestades que havien patit violència de gènere, només el 13% la va denunciar. Gairebé la meitat de les víctimes (47%) van explicar que no se sentien segures que el comportament fos prou greu com per a denunciar-lo. Una altra raó freqüent indicada pel 31% de les víctimes és que en el moment de l’incident no van identificar el comportament com un acte de violència.
