En el marco de la celebración del 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, el Comité de Igualdad del ICAC ha organizado una charla divulgativa con la investigadora Elena Duce, con quien nos adentraremos en las visiones historiográficas de las mujeres en la antigua Grecia, y en el problema de las fuentes, así como en lo que creemos saber sobre el papel de las mujeres en relación al matrimonio. El rito ateniense y el papel que tenía la ciudadanía han estado ampliamente recogidos en las bibliografías, pero todavía es necesaria la reflexión sobre el papel específico de las mujeres: sujeto pasivo pero parte esencial en las uniones matrimoniales.
Només el 30% dels investigadors al món són dones i prop del 30% de totes les estudiants escullen estudis superiors en el camp de la ciència.
L’11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. L’ONU va proclamar aquesta celebració el 15 de desembre de 2015 a l’Assemblea General de les Nacions Unides i des de llavors es celebra anualment, amb iniciatives diverses arreu del món.
«Para estar a la altura de los desafíos del siglo XXI, necesitamos aprovechar todo nuestro potencial. Ese esfuerzo exige desmontar los estereotipos de género. En este Día Internacional de las Mujeres y las Niñas en la Ciencia, hemos de asumir el compromiso de poner fin al desequilibrio de género en esta disciplina». — Secretario General, António Guterres
La brecha de género en los sectores de la ciencia, la tecnología, la ingeniería y las matemáticas (STEM) persiste desde hace años en todo el mundo. A pesar de que la participación de las mujeres en las carreras de grado superior ha aumentado enormemente, estas todavía se encuentran insuficientemente representadas en estos campos.
En la actualidad, menos del 30 por ciento de los investigadores en todo el mundo son mujeres. Según datos de la UNESCO (entre 2014 y 2016), solo alrededor del 30 por ciento de todas las estudiantes escogen estudios superiores dentro del campo de las ciencias, la tecnología, la ingeniería y matemáticas (STEM).
Històricament, el paper de la dona en el camp de la ciència ha quedat en segon pla. Amb excepcions, el treball de les científiques ha estat obviat, ignorat o adjudicat als seus companys masculins. Així ho va denunciar Matilda Joslyn Gage, la inspiradora de la campanya #NoMoreMatildas. Però encara avui dia, encara cal reivindicar el paper de la dona en la recerca.
L’ICAC dona el seu suport a aquesta causa col·laborant amb accions de sensibilització a les xarxes socials, que podeu seguir a través del compte de Twitter de l’ICAC. Durant el dia 11F compartirem continguts, recursos, propostes… i, molt especialment, donarem a conèixer algunes de les investigadores de l’Institut.
Una reivindicació del talent femení que volem fer extensiva a totes i a tots, animant-vos a fer les vostres aportacions i publicar els vostres propis vídeos, utilitzant les etiquetes #expertesICAC #Tarragona11F #11F2021 #DonesiCiencia.
— ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) February 11, 2021
La Lídia Colominas és investigadora @GIAP_ICAC i és una #expertaICAC. A través de l’estudi dels ossos dels animals podem incidir en qüestions com la identitat social o les desigualtats en les societats antigues. Impressionant, oi? #Tarragona11F
Entra vídeo: pic.twitter.com/sSdxacDhS2
— ICAC, Institut Català d’Arqueologia Clàssica (@ICAC_cat) February 11, 2021
El programa ‘Toquem Pedra‘ es fa ressó del protocol de prevenció i actuació contra l’assetjament laboral per raó de sexe, gènere o diversitat de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica en el seu especial del 25N. Hi participen Lydia Gil i Maura Lerga, representants del Comitè d’Igualtat de l’Institut.
El Comitè d’Igualtat de l’ICAC lidera el procés d’elaboració d’un protocol per a la prevenció, detecció, identificació i actuació de situacions d’assetjament sexual laboral, assetjament laboral per raó de sexe, gènere o diversitat, i altres formes d’assetjament.
Una acció que forma part del Pla d’acció per a la Igualtat de l’ICAC (aprovat pel Consell de Direcció el 2017) i que respon a la voluntat del centre de vetllar per la igualtat de gènere i lluitar contra la violència i la discriminació en els àmbits acadèmic i laboral.
Així, és important destacar el marc i antecedents del protocol, que esdevenen el punt de partida de la iniciativa que ara emprèn l’Institut:
El Pla d’actuació 2014-2020de l’ICAC recull la recomanació de comptar amb un sistema integral de gestió de recursos humans que contempli mesures i instruments específics per a l’atenció i la gestió de la diversitat. El foment de les polítiques d’igualtat és un objectiu estratègic de l’ICAC.
L’ICAC disposa des de 2015 del distintiu Excel·lència en Recursos Humans que impulsa la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea. La implementació del seu Pla d’acció, que es va iniciar el 2017, va donar lloc a la creació del Comitè d’Igualtat de l’ICAC, la posterior aprovació del Pla d’acció per a la igualtat de gènere i la implementació de les accions i mesures que s’hi contemplen. Una de les quals, l’elaboració d’un protocol per a la prevenció i actuació contra la violència i l’assetjament en el treball, per raó de sexe, gènere o diversitat.
El protocol té una perspectiva multipropòsit, que inclou la detecció, la prevenció i la definició d’actuacions.
El procés d’elaboració del protocol de prevenció i actuació contra la violència i l’assetjament en el treball té dos aspectes fonamentals:
L’aspecte formatiu. Focalitzat en les persones que formen part del Comitè d’Igualtat. Però a més hi participaran algunes persones que, si bé no són membres del Comitè, hi ha un interès específic per a que formin part del procés, com puguin ser, per exemple, els responsables de gestió de recursos humans.Així, es diversifica el grup que rep la formació i el traspàs dels resultats al conjunt de l’organització.
L’aspecte formatiu té a veure amb la comprensió teòrica de què és assetjament, assetjament sexual i assetjament sexual en l’entorn laboral. A més d’altres formes d’assetjament.
No és una formació únicament orientadaa obtenir recursos pràctics per a la redacció del protocol, sinó també a enfortir el disseny de les fases posteriors a la redacció del document: la implementació, aplicació i coneixement del protocol al centre de treball.
El protocol és un instrument que ve a millorar i qualificar l’ambient de treball.
L’aspecte pràctic: redacció, escriptura, elaboració i aprovació del protocol. El procés d’elaboració del protocol no finalitza amb la redacció del document, sinó que s’ha d’utilitzar i portar a la pràctica a l’ICAC. El plantejament és que el document s’aprovi per Consell de Direcció (en la reunió de finals de 2020) i, llavors, que hi hagi un procés aproximat d’un any en què es veurà com es desenvolupa el protocol, com pot actuar si es dona alguna situació d’assetjament i, sobretot, si pot proveir aspectes vinculats a la prevenció.
L’aspecte pràctic té a veure amb la utilització i posada en pràctica del protocol, que vol posar un èmfasi especial en la prevenció i en l’assumpció del nou recurs per part de tot el personal de l’ICAC.
Elena Apilánez, formadora per al procés d’elaboració del Protocol de l’ICAC, durant la primera sessió del procés. Foto: ICAC
La part formativa del procés d’elaboració del protocol està sent conduïda perElenaApilánez(@elenaap1967), llicenciada en pedagogia, amb una llarga experiència professional vinculada a la cooperació internacional i una àmplia trajectòria acadèmica centrada en l’estudi del moviment feminista.
Actualment està desenvolupant un projecte de tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili sobre el paper de la despatriarcalització en el procés de canvi bolivià. A més de la recerca, es dedica professionalment a l’assessoria i formació en estudis feministes, violències masclistes i patriarcals.
El procés d’elaboració del protocol té una durada prevista de tres mesos, de manera que el document estarà llest el mes de desembre.
La part formativa es desenvoluparà en quatre sessions i tindrà continguts teòrics sobre assetjament, marc normatiu, mesures de prevenció o identificació de conductes i actituds masclistes, entre altres.
La segona part del procés serà d’assessoria i disseny del protocol, en què el Comitè d’Igualtat de l’ICAC redactarà una proposta de document i el farà extensiu a la comunitat ICAC.
Per això, es faran algunes sessions de presentació i validació del protocol amb els diferents grups o actors implicats (personal investigador, personal de suport a la recerca, direcció i gerència, etc.), abans de sotmetre el document a la valoració i aprovació per part del Consell de Direcció del centre.
El protocol és multidimensional: el focus i el valor agregat és la prevenció, per a millorar la qualitat i l’ambient d’investigació i de treball, en tots els espais i àmbits en què actuï l’ICAC.
El Comitè d’Igualtat de l’ICAC amb Elena Apilánez, en una sessió de formació per a l’elaboració del protocol. Foto: ICAC
Amb quines especificitats es troba l’ICAC, en la redacció d’aquest protocol? Elena Apilánez destaca el caràcter divers de l’Institut. D’una banda, a nivell institucional, doncs és un centre de recerca públic vinculat tant a la Generalitat de Catalunya com a la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya i l’adhesió a entitats com la Institució CERCA. Aquest panorama complex de referències institucionals és, de fet, una fortalesa que dona especial potència i cobertura al protocol.
D’altra banda, Apilánez destaca també la diversitat d’espais i activitats en què actua l’ICAC, una qüestió que pot fer més complex el disseny del protocol: l’activitat que fa l’ICAC no es circumscriu a un espai físic determinat, sinó que es fan accions fora del centre de treball pròpiament dit (excavacions, congressos…). L’espai físic es multiplica.
Captura de pissarra durant una de les sessions de formació del protocol. Foto: ICAC
Al mateix temps, l’activitat de recerca implica la participació de diversos col·lectius de persones (personal investigador −de diversa categoria i filiació−, personal de gestió, personal de suport a la recerca, serveis externs…), que alhora treballen en diversos àmbits d’actuació, com puguin ser la recerca, la docència o la divulgació.
Aquesta complexitat s’haurà de resoldre amb la clarificació de l’objecte d’actuació del protocol, que es fa a través del vincle professional de les persones amb l’Institut, i amb una òptima identificació de situacions, espais, conductes i mesures d’actuació.
El Comitè d’Igualtat de l’ICAC i la Direcció de l’Institut estan molt contents d’haver pogut tirar endavant aquesta iniciativa i esperen obtenir el millor resultat possible. Des del Comitè es vetllarà perquè el procés d’elaboració sigui transparent i compartit per la comunitat ICAC. Us anirem informant!
La I-CERCA, mitjançant la seva comissió de gènere (en la qual hi participa l’ICAC), és beneficiària dels ajuts del Pacto de Estado contra la Violencia de Género, que atorga el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat.
En virtut d’aquests ajuts, des de 2019, s’han estat elaborant un seguit d’eines i accions de formació i conscienciació contra la violència de gènere a l’entorn acadèmic, i en concret als centres de recerca.
Aquí us presentem el vídeo “De les micro-agressions a l’assetjament sexual. Les investigadores a l’àmbit científic s’enfronten a una sèrie de desafiaments només pel seu gènere. No poden ser tolerades. Actua.”
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981.
Cada any, amb motiu d’aquest dia senyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis consensuen un manifestper a commemorar i donar visibilitat a aquesta data i tot allò que representa.
El Comitè d’igualtat de l’ICAC ha organitzat una lectura conjunta del manifest (paritàrita i amb representants de totes les àrees de l’Institut) per sumar-se a la celebració d’aquesta causa.
La celebració dels Dies Internacionals ens dona l’oportunitat de sensibilitzar al públic en general sobre de temes relacionats amb qüestions d’interès, tals com els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut. Al mateix temps pretenen crida l’atenció dels mitjans de comunicació perquè assenyalin l’opinió pública que existeix un problema sense resoldre. L’objectiu és doble: d’una banda, que els governs preguin mesures, i d’altra banda que la ciutadania conegui millor la problemàtica i exigeixi als seus representants que actuïn.
Dades de violència masclista
Una de cada cinc dones al món ha patit abusos sexuals en la infància, i una de cada tres dones ha patit violència física o sexual per part de la seva parella en algun moment de la seva vida (OMS). Informe sobre la situació mundial de la prevenció de la violència (2014).
A Europa, 62 milions d’europees han viscut violència masclista al llarg de la vida i una de cada tres ha experimentat agressions físiques o sexuals (Agència Europea dels Drets Fonamentals, 2014).
A l’Estat espanyol, fins al mes d’octubre de 2019, 51 dones van ser assassinades a mans de les seves parelles o exparelles. Aquesta dada seria major si comptéssim els assassinats de dones fora de l’àmbit de la parella o l’exparella que contempla la llei contra la violència de gènere de 2004.
A Catalunya, un 51,3 % de dones ha patit violència masclista (excloent comentaris, gestos sexuals o exhibicionismes) al llarg de la seva vida. I un 25,3 % de les dones, una de cada quatre, ha patit alguna agressió especialment greu durant el seu cicle vital.
Segons una enquesta del Departament d’Interior, un total de 20.393 dones han patit assetjament sexual o per raó de sexe a la feina a Catalunya, segons ha explicat el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, amb dades del 2016. Aquesta xifra representa gairebé el 12 % dels casos de violència contra les dones per part de no parelles, que es produeixen en l’àmbit laboral.
El Homrani va donar a conèixer aquesta dada durant la jornada ’Setge a l’assetjament’, on va alertar que aquesta “és només la punta de l’iceberg” perquè hi ha molts casos que no es denuncien. Va plantejar també que no hi ha un perfil de víctima ja que és un problema transversal (font: El Punt Avui, 8 de novembre de 2019).
#ElPresentÉsFeminista
Campanya de comunicació de l'Ajuntament de Barcelona (2019)
During el 2019, el Comitè d’Igualtat va contactar amb 32 investigadores de l’ICAC (del personal investigador propi i de l’adscrit) per oferir-se a ajudar-les en el procés d’alta i introducció de dades al portal d’expertes de l’Associació de dones investigadores i tecnòlogues (AMIT). Com a resultat d’aquesta iniciativa, es van efectuar 14 noves altes al portal. Actualment (febrer 2020) hi ha 16 investigadores de l’ICAC presents en aquesta plataforma.
L’ICAC consolida enguany el seu compromís amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que ja va celebrar el 2018 amb diverses activitats (més info).
L’ICAC ha participat en una de les Trobades amb científiques de Tarragona que va organitzar l’Associació de Divulgació Científica del Camp de Tarragona en motiu de la celebració de l’11 de febrer (programa d’activitats), amb la investigadora Anna Gutiérrez.
L’acte va tenir lloc el passat 11 de febrer, a les 12h, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. Hi van participar les investigadores Anna Gutiérrez (ICAC), Sonia Fernández (IISPV), Sílvia de Lamo (URV) i ¡Toni Pérez-Portabella (professor de Comunicació de la URV i moderador de l’acte).
Xerrades divulgatives a centres de secundària
A través de la iniciativa 11 de febrero, l’ICAC va organitzar diverses xerrades divulgatives a alumnes de 3r i 4t d’ESO de dos centres públics de Reus i Tarragona. A cadascuna de les xerrades hi van assistir una vintena d’alumnes i alguns professors. La dinàmica de les xerrades va barrejar presentacions de les investigadores amb preguntes dels participants, i espai per al debat.
Arqueologia i desigualtats, a càrrec de Lídia Colominas. Dimecres 6 de febrer, a l’Institut Josep Tapiró (Reus).
La Lídia va mostrar en la seva presentació en què consisteix l’ofici de l’arqueologia, i va establir paral·lelismes entre les dinàmiques de gènere en societats antigues amb la nostra societat actual. En els moments de diàleg, els i les alumnes es van mostrar sensibilitzats amb la desigualtat de gènere i partidaris de la igualtat en tots els àmbits.
No obstant, va sorprendre comprovar que hi havia latent un desconeixement sobre com es desenvolupa una carrera investigadora (quins passos cal seguir, en quina mena de projectes o institucions es pot arribar a treballar, o quines condicions laborals són més habituals). Prova d’això és que, més enllà del debat, la majoria de preguntes que els estudiants van fer a la investigadora anaven encaminades a conèixer en detall els estudis que havia cursat, els centres on havia treballat o les dificultats que s’havia trobat pel camí.
El secret del Dr. Barry, a càrrec de Maite Salagaray. Dilluns 11 de febrer, a l’Institut Sant Pere i Sant Pau (Tarragona).
La Maite va basar la seva presentació en la història del Dr. James Barry, un metge que va ser famós per ser el primer cirurgià britànic que va aconseguir fer una cesària en què salvà ambdues vides, la de la mare i la del nadó. James fou un estudiant prodigi: amb només 14 anys va ingressar a l’escola de medicina d’Edimburg i es va convertir en cirurgià de l’exèrcit abans de complir 20 anys.
El seu tractament radical per a la lepra i les malalties venèries va transformar els hospitals en què es tractaven aquestes malalties. Va arribar a ser inspector general d’hospitals militars. Malgrat tots els seus èxits, potser el més gran no es va saber fins el dia de la seva mort: la realitat d’aquest protagonista és que era una dona!
Realment va entrar amb uns disset o divuit anys a la universitat, però va mentir amb l’edat per ocultar el seu físic i la seva aparença (imberbe, veu aguda) amb la idea de llicenciar-se i ajudar el general Miranda en la independència de Veneçuela, però el general Miranda va morir i es van truncar els seus plans; allò que havia de ser una tapadora de tres anys es va convertir en la seva identitat per a tota una vida a fi de poder exercir la seva passió: la medicina. Va ser descoberta quan es preparava el seu cos per al seu funeral.
La presentació de la investigadora Maite Salagaray va despertar molt interès entre els estudiants, que es van sorprendre de la necessitat d’haver d’ocultar el teu gènere per a poder desenvolupar una carrera professional. Malgrat marcar distàncies entre la realitat de la protagonista de la història i les seves realitats actuals, les alumnes no van descartar haver de viure situacions de desigualtat per motiu de gènere al llarg de les seves vides.
La Maite Salagaray va repetir la xerrada per a dos grups d’alumnes de 3º de ESO, i en tots dos casos va ser una experiència que tant alumnes com docents van valorar molt positivament.
Per primera vegada l’ICAC s’afegeix a la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència (11 de febrer). El Comitè d’igualtat de l’Institut ha programat les activitats següents:
1. Sessió oberta “Dones i arqueologia”
El dilluns 12 de febrer a les 11.30 hores a la seu de l’ICAC:
– “Estudioses del món antic: Margherita Guarducci”, a càrrec de Jesús Carruesco
– “Les dones de l’arqueologia catalana”, a càrrec de Marta Prevosti
– “La presència de les dones als congressos de l’ICAC”, a càrrec de Lydia Gil
2. Xerrades taller a l’IES Torreforta (Tarragona)
Amb alumnes de 3r d’ESO:
– Lídia Colominas, investigadora postdoctoral de l’ICAC (dijous 8 de febrer, 11.40-13.15 h): “Arqueologia i desigualtats”
Arqueologia i desigualtats és una xerrada taller en què s’explicaran els conceptes bàsics de l’arqueologia i es desmuntaran alguns tòpics que la persegueixen. També descobrirem com des de l’arqueologia podem ajudar a construir un món més just. Sempre hi ha hagut rics i pobres? Sempre hi ha hagut desigualtats entre homes i dones? Hi ha societats més avançades que altres? La immigració és un problema? Què en penseu?
– Ada Lasheras, investigadora predoctoral de l’ICAC (dijous 15 de febrer, 11.40-13.15 h): “Arqueologia en femení”
En aquesta xerrada taller descobrirem el paper de les dones dins l’àmbit arqueològic. No només coneixerem algunes de les primeres arqueòlogues, grans pioneres com Gertrude M. Lowthian Bell, sinó també la situació de les dones dins la ciència i l’arqueologia avui dia. Ens traslladarem també a segles i segles enrere, fins a arribar a l’Antiguitat, per esbrinar quins rols van desenvolupar les dones a l’antiga Roma. De ben segur que us sorprendran!
